Pablo F Burgueño

Llicències de programari: Què són i per a què serveixen.

Amb motiu de la International Week of Technological Innovation, la Universitat Europea de Madrid em va convidar a donar una ponència sobre les llicències de Programari i, en particular, les lliures i de codi obert, en el marc de les Jornades de Coneixement Lliure 2009. Us resumeixo les idees principals:

Com sabeu, el sol fet de creació d'un programa d'ordinador confereix drets de propietat intel • lectual a l'autor sobre la seva obra (l'informàtic sobre el seu programari), sense que sigui necessari dur a terme cap registre. El dret que se li confereix és doble: d'una banda, se li atorguen drets morals, i de l'altra, drets patrimonials.

L'autor no pot decidir sobre els seus drets morals (són irrenunciables i no els pot cedir), però sí que té plena disposició sobre els patrimonials, que són els que generen beneficis econòmics. L'autor té reconegut un dret exclusiu a explotar l'obra, podent decidir sobre si vol o no treure-li rendiment econòmic i en quina forma. Per a això s'utilitza un tipus especial de contracte anomenat llicència.

A través de les llicències l'autor cedeix alguns drets a l'usuari i es reserva la resta. A la llicència també s'inclouen restriccions i prohibicions que impedeixen a l'usuari dur a terme determinats actes, així com les garanties que ofereix l'autor sobre el funcionament del programa d'ordinador. No sol faltar mai la legislació aplicable i la jurisdicció competent, que ens indicaran quina llei s'aplica en cas de conflicte i els tribunals que hauran de decidir sobre el cas.

Si un programa d'ordinador no té llicència, es presumeix que l'autor ha decidit reservar-se tots els drets. En aquests casos es diu comunament que el programa està protegit per Copyrigth, encara que l'expressió no sigui jurídicament correcta, i menys a Espanya. De totes maneres, tindríem un programa d'ordinador sobre el qual l'autor s'ha reservat, entre altres, els drets de reproducció total o parcial (fins i tot per a ús personal), la transformació del programa (traducció, adaptació, arranjament ...) i la seva distribució .

En canvi, l'existència d'una llicència implica que no tots els drets estan reservats. Bàsicament, podem trobar 4 tipus de llicències: privatives, semi-lliures, lliures recíproques i lliures (a seques). Les privatives solen ser usades per a fins comercials pel fet que són aquelles que no permeten fer pràcticament res amb el seu codi. Les semi-lliures contenen certes restriccions com, per exemple, la impossibilitat de crear obres derivades però permetent la lliure distribució de còpies de l'original. Lliures recíproques són aquelles que obliguen a que les obres derivades quedin també lliures. I les les lliures (a seques) són les que permeten fins i tot llicenciar les obres derivades com privatives i utilitzar-les amb finalitats comercials.

Les quatre llibertats en què s'han de basar totes les llicències lliures són, segons la Free Software Foundation: la de poder usar el programa per a qualsevol fi, la d'estudiar com treballa, la de poder redistribuir còpies i, finalment, la de poder modificar el programa i publicar les seves millores. Necessàriament el codi ha d'estar obert perquè puguin complir algunes d'aquestes llibertats, i no és suficient la mera alliberament dels binaris. Una llicència que les compleixi totes, podrà ser reconeguda com lliure per la FSF. D'altra banda, la llicència haurà de complir la definició de la OSI (Open Source Iniciative), per poder ser reconeguda com a Open Source. La diferència principal entre la FSF i la OSI és el seu fonament ideològic, sent la primera més partícip de la llibertat com aspiració filosòfica i la la segona com a element d'utilitat.

Llicències lliures i de codi obert hi ha desenes degut principalment a la seva espectacular proliferació a la dècada dels 90. Actualment, el seu nombre tendeix a estabilitzar-se per una raó pràctica: a major nombre de llicències diferents, major complexitat en la seva combinació. Les principals són

1. GNU GPL: Llicència oficial del projecte GNU amb copyleft forta, la qual cosa implica que les distribucions i versions modificades han d'estar sota GNU GPL
2. GNU Llicència semblant a la GPL GNU però amb copyleft feble que permet enllaçar a programari privatiu sempre que no es faci amb finalitats comercials
3. BSD: Llicència originària de la Universitat de Berkeley, no té Copyleft i és fortament criticada per la FSF per permetre que les versions modificades puguin ser privatives
4. X11: Llicència simple i permissiva originària del MIT i usada també per XFree86. No té copyleft però és compatible amb GNU GPL
5. MPL: Llicència de control per al navegador Mozilla però molt usada pels desenvolupadors de programari en general. Compleix amb la definició d'OSI i les 4 llibertats de la FSF, tot i que és incompatible amb GNU GPL.
6. CDDL: Llicència obtinguda a partir de MPL 1.1, produïda per Sun Microsystems, que compleix amb la definició d'OSI i les 4 llibertats de la FSF, però és incompatible amb GNU GPL.
7. Llicència de la Fundació Apache: Exigeix incloure un permís d'ús de patents pel que la seva aplicació pràctica a Espanya és qüestionada. Únicament la versió 2.0 és programari lliure i la seva compatibilitat amb GNU GPL és dubtosa

En cas d'alliberar un programa d'ordinador sota una de les anteriors llicències, pot resultar convenient alliberar també la documentació annexa al mateix. En principi, la documentació preparatòria es tenen com a part del programari i els manuals d'ús reben la mateixa protecció que els programes d'ordinador, però, és possible optar per una llicència GNU FDL, FreeBSD o, fins i tot, Creative Commons o Color Iuris, que, a més, inclou la possibilitat de registrar l'obra.

L'aplicació d'una llicència lliure a un programa d'ordinador resulta bastant senzilla, un cop s'ha decidit la que es desitja aplicar. Només s'ha d'afegir una remissió a la llicència a la capçalera de cada un dels fitxers que continguin codi font, juntament amb el nom del titular i l'any d'alliberament, incloent el text íntegre de la llicència-en la llengua original-en un arxiu de text pla situat a la carpeta arrel.

Després d'una breu tanda de preguntes, va acabar aquí la meva ponència, que va posar punt i final a la Jornada sobre Coneixement lliure organitzada per la UEM, en la qual vaig tenir l'honor de compartir taula amb David Fernández (GLUEM), Enrique Dans (IE), Gumersindo Lafuente (director de Soitu), José Carlos Cortizo (GLUEM, UEM, Wipley), Raul Murciano (freelance), Mercè Molist (periodista) i Adrián Yanes (GLUEM).

Materials:

• Descarregar presentació en format Open Office (odp) / Microsoft Office (ppt) / Veure presentació en línia.
• Descarregar Fulletó de la International Week of Technological Innovation
• Veure Pàgina web oficial de les Jornades de Coneixement Lliure 2.009
• Veure nota de Abanlex Advocats (Col.laborador oficial de les Jornades)

[slideshare id = 1230413 & doc = licenciasdesoftware-090331201321-phpapp01 & w = 425]